A la pensio els cignes eren negres

Aquests onze contes ens presenten el Comissari Divisionari Jaume Trinxet, un policia una mica particular - hauria volgut ser escriptor i sobretot poeta - poc «amateur» de la violència i de l'espectacle en el qual es complauen a vegades els policies. Els seus relats - car és ell qui escriu - són ràpids, senzills, molt a prop d'una realitat que, diu, transforma una mica. Les seves pròpies paraules parlen molt bé de la seva concepció i de l'escriptura i del seu treball de policia.

«Ve't aquí una sèrie de contes negres que es poden anomenar directament o indirectament policíacs. Sóc un vell comissari de policia retirat des de fa uns quants anys. [...] Sigui com sigui el Comissari Divisionari Jaume Trinxet que acabà la seva carrera com a Inspector General de la Policia d'Europa, presenta aquests contes negres, molt negres i desesperats a vegades, enquestes sense la violència que sovint posa l'imaginació quan es parla de policia i policies. Contes en els quals, malgrat tot hi ha une mica d'humor, en els quals, repeteixo, res no és totalment mentida, tot és quasi veritat, matisada per la meva pluma.»