Mediterrània

Dans les poèmes du recueil Méditerranée y subsistent, comme des chants antiques, les échos des anciennes lumières. Prodigue, l'autrice nous offre cette lumière restaurée par les procédés alchimiques de sa grâce, eau qui jaillit, céleste, de la fontaine de Castalie, fontaine des poètes.
Teresa Costa-Gramunt/ Traduction Coleta Planas.

Montserrat gallart i Sanfeliu

Nascuda a Barcelona el 1953. Filóloga amb doble Ilicenciatura i traductora de diverses llengües, entre les quais el grec modern, el 2009 va doctorar-se a la Universitat de Barcelona amb la tesi Marguerite Yourcenar, traductora de Konstantinos Kavafis.

Actualment la seva vida professional se centra, sobretot, en l'escriptura i en la traducció literaria, tant de prosa com de poesía : obres de Marguerite Yourcenar, de Vassa Solomoú Xanthaki, de Bruno Arpaia, d'ltalo Svevo, de Krzysztof Charamsa, de Louise Dupré. Des de l'estiu del 2011, a Cadaqués, promou i organitza unes Àgores Poètiques que, un vespre de juliol i un d'agost, reuneixen poetes d'estils, de trajectòries i d'indrets molt diferents i que, sovint, donen cabuda també a d'altres manifestations artistiques com la música i la dansa.

Fins ara i com autora, ha publicat una primera obra de no ficció, De cervicals i altres vértebras. Itineraris cap a l'equilibri (2007), i sis reculls de poesies, entre 2010 i 2022. El 2017 Gregal va publicar-li unes Memòries d'uns gats feliços. Ha obtingut diversos premis literaris a l'Alguer. Als Jocs Florals de Tardor de Barcelona del 2018 va guanyar l'Englantina amb el poema Díptic de sol ixent i, el 2022, la Viola amb Monestir de les Clarisses. Recentment ha guanyat el primer premi als Jocs Florals de Perpinyà 2024, La Ginesta d'or, amb el poema Cadires. La primavera del 2025 veurà la llum un nou recull de poesies, Calidoscopi. Amb veu de dona, a Stonberg Editorial.

En els poemes aplegats a Mediterrània hi persisteixen corn cants antics els ressons de la llum antiga, un cel que convida a fer-ne art. Pròdiga, l'autora ens ofereix aquella llum renovada en el procés alquímic de la seva gràcia, aigua que brolla, celístia, de la font de Castàlia, la font dels poètes.
Teresa Costa-Gramunt